Patrimoni natural

L’espai construït s’estén per un 13% del territori, però a la franja compresa dins dels 1000 metres des de la línia de costa, la superfície urbanitzada ocupa més del 37% de l’espai disponible total. Aquest és un fet especialment rellevant si es té en compte que a primera línia de mar l’edificabilitat sol estar molt limitada per les condicions de pendent que presenta el relleu o pel fet de trobar-se dins d’àrees protegides. Les urbanitzacions són el tipus de poblament amb major impacte paisatgístic, sobretot degut a la gran superfície que ocupen, un 8,7% enfront del 2,9% que ocupen els nuclis urbans. El major nombre d’urbanitzacions es troba a la intersecció entre els límits municipals de Maçanet de la Selva, Lloret de Mar i Vidreres, si bé també són abundants al litoral, entre Tossa de Mar i Lloret. Al sector litoral del nord-est són més escasses, i normalment es concentren a la costa, a l’entorn de petites cales (cala Giverola i cala Salionç). A Lloret i Tossa de Mar, la situació és particular. Es tracta, en aquests casos, de municipis especialitzats en el sector turístic, fet que implica una forta estacionalitat de la seva estructura productiva. Aquest fenomen

genera tensions a l’estiu, quan la capacitat de càrrega d’aquestes poblacions es posa a prova, plantejant seriosos reptes a l’administració alhora d’evitar símptomes de degradació ambiental i paisatgística

Les formes de relleu que s’observen al massís són un dels principals valors estètics del paisatge. El conjunt suposa un dels millors exemples de modelat granític que es poden trobar a Catalunya. Una de les formacions del relleu amb major valor estètic (a banda del seu valor natural) són els doms, turons en forma de cúpula, de vessants nus i escarpats.

Un dels aspectes més valorats de la zona és el conjunt que formen les muntanyes i el mar. Les imponents formes dels grans penya-segats combinades amb la vegetació i el mar formen un conjunt d’innegable valor estètic, en un dels pocs espais de la costa gironina que hom pot qualificar veritablement com a «brava». Les petites cales distribuïdes al llarg de la costa, encerclades d’imponents penya-segats i poc freqüentades pel seu difícil accés, completen i complementen la panoràmica.

El valor productiu del paisatge ha anat desplaçant-se des de l’interior del massís cap al litoral, a mesura que les activitats econòmiques vinculades amb el sector primari, com ara l’explotació surera, s’han vist substituïdes per altres de tipus terciari. Tant és així, que avui dia el valor de les activitats o els recursos situats a l’interior del massís són molt baixos. Només algunes empreses que es dediquen als esports d’aventura o al turisme rural aprofiten les condicions ambientals de l’interior del massís. En canvi el paisatge de la primera línia de la costa sí que té un important valor productiu. Cal tenir en compte a més que el sector turístic reclama cada cop més un entorn adequat per a passar les vacances.